Dij03282024

Darrera actualitzacióDij, 29 febrer 2024 11am

Back Estàs aquí:Inicio Biologia i biomedicina Projectes Empreses basades en el coneixement per travessar la "vall de la mort"

Empreses basades en el coneixement per travessar la "vall de la mort"

30 anys d'R+D CSIC

Les empreses basades en el coneixement ajuden a portar els resultats científics dels centres de recerca al mercat i la societat. Fa 30 anys no n'existia cap al CSIC. Des del 1999, la institució ha impulsat unes 170 empreses, de les quals al voltant del 60% segueixen actives.

Un esquema per explicar la vall de la mort. A dalt, corresponent a l'eix de la X, les etapes de desenvolupament d'un projecte. En els quadres inferiors, les fonts de finançament a què es pot recórrer. La vall és el moment inicial en què no hi ha ingressos ni recursos econòmics (eix de la Y), per la qual cosa està en números negatius. Imatge: R+D CSIC

Les empreses basades en el coneixement (EBC) són empreses creades amb l'objectiu de produir béns o prestar serveis amb un alt valor afegit partint dels resultats de recerca a universitats o centres públics de recerca.

També són anomenades 'spin-off', 'startup' o empresa de base tecnològica (EBT). Encara que puguin tenir lleugeres diferències, totes tenen en comú aquest punt: portar la ciència del laboratori a la societat i superar alguns dels obstacles habituals a la transferència de coneixement.

Madurar la tecnologia a un nivell òptim

Un d'aquests obstacles té a veure amb el nivell de desenvolupament de la tecnologia, ja que “quan surt del laboratori no està prou madura per despertar amb facilitat l'interès de les empreses”, explica Isabel Gavilanes, tècnica de transferència de tecnologia de la Delegació del CSIC a Catalunya.

“Si a més és una tecnologia molt disruptiva, és difícil trobar empreses amb els recursos necessaris o que vulguin assumir el risc. Fins i tot pot passar que les empreses no vegin futur la tecnologia perquè el mercat encara no està llest per absorbir-la”, afegeix Gavilanes. Tots aquests factors són els que determinen, d'una manera o altra, l'existència del que els experts anomenen la “vall de la mort”.

Un altre gràfic de la vall de la mort en el desenvolupament duna tecnologia. Expliquen que el nom fa referència al desert de la Vall de la Mort a Califòrnia (EUA), un dels llocs més inhòspits del planeta.

Què és la “Vall de la mort”?

Si bé a l'inici d'una investigació, la inversió requerida és moderada (ja que es treballa a escala de laboratori), a mesura que avança el projecte, tant si és un dispositiu com un fàrmac o un procés industrial, “es necessiten més i més recursos”, apunta Isabel Masip, també tècnica de transferència de tecnologia a la Delegació del CSIC a Catalunya. “Cal fer experiments a més escala, crear prototips, escalar processos, o passar a assajos en fase clínica, etc. No hi ha ingressos per la tecnologia i cal una gran inversió per portar-la mercat”. És el que els experts anomenen la “vall de la mort”, en què molts avenços prometedors poden acabar morint per la manca de recursos.

Això de “la vall” s'entén quan es visualitza la situació sobre un gràfic de coordenades, en què l'eix X és el temps de desenvolupament i el de la Y, els ingressos: a mesura que avança el projecte es requereix més finançament, però com que la tecnologia encara està en fase de recerca, no reporta ingressos (i per tant, no hi ha recursos). Això es reflecteix a la corba còncava del gràfic, per sota de l'eix de la X (la vall), ja que els recursos estan en números negatius. Quan la tecnologia madura i arriba a un punt d'equilibri entre la inversió i el benefici, es considera que s'ha travessat aquesta vall.

Requereixen equips complets

Per travessar aquesta “vall de la mort”, i seguint l'exemple d'altres institucions de recerca a altres països, el CSIC va impulsar la creació d'empreses basades en coneixement (EBC). En aquestes empreses hi estan implicats els mateixos investigadors i emprenedors que coneixen la tecnologia i que col·laboraran en el desenvolupament fins que arribi a un nivell òptim de maduresa per poder portar-la al mercat.

Però els equips de les EBC també hi han d'incorporar professionals del món empresarial. “Han de ser equips multidisciplinaris i complets”, apunta Javier Etxabe, que dirigeix ​​l'Àrea de Propietat Industrial i Suport a l'Emprenedoria del CSIC. "Hi ha competències empresarials que no tenen els científics i competències científiques que no tenen els empresaris", afegeix Etxabe.

El 1995 hi havia moltes dificultats per portar els resultats científics a les empreses. Tal com s´explicava en aquest article de R+D CSIC d'aquell any, el problema d´Espanya era la manca d´intermediaris, d´enginyeries que realitzin els desenvolupaments i els facin arribar a les empreses

De vegades, l'empresa no es crea per portar la tecnologia al mercat sinó per desenvolupar-la prou i, després, llicenciar-la a una gran empresa, com ara un fàrmac. En aquest cas, l'EBC es crea per avançar en el desenvolupament fins a arribar als assaigs clínics en fase I i II. necessaris per obtenir l’aprovació de les agències sanitàries.

Superades aquestes fases, es transfereix a una gran empresa, que farà els assaigs clínics en fases III i IV. Aquests últims requereixen uns recursos tant elevats que sobrepassen molt la capacitat d'una EBC.

També seria el cas de projectes que requereixen grans infraestructures, com ara tecnologies del sector energètic, hidrogen verd, bateries, o similars.

Cerca d'inversiones

Per buscar inversió, les empreses EBC poden accedir a fons de finançament com algunes convocatòries del programa Horitzó Europa, els ajuts Neotec del CDTI del Ministeri de Ciència i Innovació, ‘business angel’, fons d'inversió o similars. “Hem après molt a la recerca de finançament”, apunta Etxabe. “Però, a més, ara no només busquem finançament extern sinó que estem creant les nostres pròpies vies de finançament”.

Un exemple és la Hackathon del CSIC, de la qual ja se n'ha celebrat una edició a Madrid i se'n celebrarà una altra de propera a Barcelona (al juliol). Són unes jornades per presentar i discutir idees de negoci a partir de resultats científics. Després d'una selecció, els projectes guanyadors rebran mentoria i finançament per esdevenir empreses EBC.

170 empreses des del CSIC en dues dècades

Gràcies a la tasca que s’ha dut a terme des de la Vicepresidència adjunta de transferència de coneixement, que actualment dirigeix Ana Castro, des del CSIC han sorgit unes 170 empreses, els darrers anys a un ritme d'unes 10 anuals. D'aquestes, aproximadament el 60% segueixen actives.

Un canvi molt important els darrers anys, apunta Etxabe, és que “hem canviat l'estratègia institucional per gestionar la nostra cartera tecnològica i prendre la iniciativa en la creació de les EBC”. És a dir, aclareix, “si veiem una patent prometedora, no esperem que els investigadors ens ho proposin, sinó que des de la VATC ho parlem amb ells, generem equip, busquem finançament i posem en marxa l'empresa”.

La creació de la primera EBC del CSIC es remunta al 1999, amb la creació d'iSOCO, sorgida de l'IIIA-CSIC per comercialitzar components de programari basats en Intel·ligència Artificial. La segona, Genetrix, promoguda el 2000 per Carlos Martinez Alonso i Antonio Bernad, científics del Centre Nacional de Biotecnologia, i Cristina Garmendia, llavors ex-investigadora del mateix centre i que va ser ministra de Ciència i Innovació del 2008 al 2011. Genetrix segueix activa i té diverses filials dedicades a la teràpia cel·lular i molecular.

"En el sector biomèdic, gairebé 3 de cada 4 tecnologies del CSIC que han aconseguit fases clíniques, certificacions o han arribat al mercat s'han desenvolupat i comercialitzat a través d'una EBC"

Una altra és Gem Imaging, nascuda el 2002, de la mà de l'investigador José Maria Benlloch de l'Institut de Física de Partícules i l'empresari David Peris, per portar al mercat minicàmeres de gammagrafia per al diagnòstic mèdic, molt més compactes i lleugeres que els aparells de gammagrafia d’aquell moment. L'any 2005, explicaven en aquest article d'R+D el seu projecte i les dificultats que s'ha hiavien trobat. Actualment, comercialitzen internacionalment productes de diagnòstic del càncer a través de la marca Oncovisión.

Nanomol Technologies, EBC de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), va ser creada el 2010 per oferir serveis i tecnologia per desenvolupar nanofàrmacs i solucions d'administració de fàrmacs (drug-delivery).Marsi Bionics, EBC del Centre d'Automàtica i Robòtica (CAR) creada el 2014, desenvolupa exoesquelets que imiten el funcionament del múscul natural. Altres exemples són Fuelium, sorgida de l'IMB-CNM-CSIC el 2015, desenvolupa bateries de paper d'un sol ús. https://fuelium.tech/ i Bioinicia, EBC de l'IATA-CSIC, del 2013, que ha codesenvolupat la primera màscara higiènica i transparent, de nanofibres i filtre viricida, que permet als sords llegir els llavis i identificar les emocions.

Una bona eina de transferència de tecnologia

Amb els anys, “hem vist que la creació d'una EBC, com a eina de transferència de tecnologia, pot arribar a ser de vegades molt efectiva i fins i tot més que llicenciar una patent a una empresa externa, en part perquè els diferents agents que formen equip (científics, inversors, directius…) veuen el projecte com a propi i s'adquireix un compromís més gran”.

Per exemple, al sector biomèdic, gairebé 3 de cada 4 tecnologies del CSIC que han aconseguit fases clíniques, certificacions o han arribat al mercat s'han desenvolupat i comercialitzat a través d'una EBC, detalla Javier Etxabe. A més, quan el nivell de maduresa d'una tecnologia és baix i calen inversions més elevades considerades d'alt risc, aquestes resulten més fàcils de canalitzar mitjançant la creació d'una EBC.

 

Mercè Fernández / Comunicación CSIC Cataluña