La clau perquè l'arròs s'adapti al canvi climàtic pot estar en el seu ADN

Més d'un centenar d'experts internacionals i empreses es van reunir al 18è Simposi Internacional de Genòmica Funcional d'Arròs, centrat en l'impacte del canvi climàtic al cultiu d'aquest cereal. Els reptes del canvi climàtic, les possibilitats de les noves eines CRISPR d'edició gènica i el marc legislatiu europeu van centrar el debat.

Imatge de la taula rodona del Simposi Internacional de Genòmica Funcional d'Arros. Crèdit: CRAG.Més d'un centenar de científics que investiguen l'ADN de l'arròs s'han reunit en el marc del Simposi Internacional de Genòmica Funcional d'Arròs (ISRFG, de les sigles en anglès), a l'auditori AXA. En realitat, eren molts més els interessats a assistir a aquesta trobada, que estava centrada en l'impacte del canvi climàtic en el cultiu de l'arròs, però les restriccions de mobilitat degudes a la Covid-19 als països asiàtics van obligar un gran nombre de científics a assistir de manera virtual.

La professora d'investigació del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), Blanca San Segundo, responsable de l'organització del congrés, explica el perquè d'aquesta temàtica: “L'arròs, un cereal que és el principal aliment per a un gran segment de la població mundial, és un cultiu que, d'una banda contribueix al canvi climàtic, i de l'altra està especialment amenaçat pel mateix.”

A les regions mediterrànies, el canvi climàtic es tradueix en un increment de la salinitat dels sòls, en una manca de recursos hídrics i en una incidència més gran de plagues que afecten el cultiu de l'arròs. Això fa necessari l'ús de fertilitzants i pesticides per mantenir nivells alts de producció en un mercat cada cop més competitiu a causa de la pressió dels països asiàtics. A més, a Espanya es dona la circumstància que l'arròs es cultiva a zones properes a espais naturals protegits (Parcs Naturals del Delta de l'Ebre i Albufera de València i Parc nacional de Doñana) però que són susceptibles de rebre l'impacte directe de l'ús indiscriminat de productes agroquímics.

"Per superar aquestes dificultats cal introduir noves estratègies que permetin mantenir la competitivitat del cultiu de l'arròs sense afectar aquests espais naturals," puntualitza San Segundo.

Algunes de les estratègies a què fa referència San Segundo es basen en l'explotació de la variabilitat genètica natural de l'arròs. En aquest sentit, a l'ISRFG2021 es van presentar els resultats d'estudis de seqüenciació dels genomes de milers de varietats d'arròs cultivat i salvatge, que permeten conèixer la genètica i la biologia que hi ha darrere de trets agronòmics rellevants com la resistència de la planta a la piricurialosi (una malaltia produïda per un fong), la tolerància a la salinitat, o la qualitat nutricional del gra. Aquest coneixement es pot traduir en noves varietats d'arròs més sostenibles mediambientalment, obtingudes mitjançant tècniques de millora tradicional o per biotecnologia.

“Al Simposi vam poder veure que la utilització de l'eina d'edició gènica CRISPR és absolutament factible en arròs i pot aportar-li molts avantatges: varietats millorades pel que fa als continguts de midó i amilosa, més tolerants a la salinitat, o resistents a alguns de els patògens més comuns”, explica San Segundo. “Tot això s'ha de fer de forma paral·lela a la recuperació de varietats que puguin estar millor adaptades a les condicions ambientals i necessitats actuals”, afegeix.

Taula rodona amb el sector arrosser

Conscients de la importància que té la innovació en l'agricultura i l'alimentació per fer front als reptes que suposa el canvi climàtic, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (DACC), van unir esforços amb el CRAG perquè la trobada científica ISRFG2021 es transferís al sector arrosser. Per això es va realitzar una taula rodona, que va comptar amb una important representació de pagesos (Unió de Pagesos, JARC, AVA-ASAJA i les dues cooperatives del Delta de l'Ebre), d'obtentors de varietats (Copsemar, la Cambra Arrossera del Montsià i SC Castells), i d'indústria (Nomen, Kellogg's, Montsià i Arrosseries Pons), a més de representants del DACC i de Biovegen. L'acte el va presidir Elisenda Guillaumes, directora general d'Agricultura i Ramaderia.

Els investigadors van explicar que les modificacions genètiques als cultius mitjançant l'eina CRISPR podrien ser exactament iguals a les produïdes mitjançant mètodes tradicionals.

A la taula rodona, moderada per l'especialista en arròs de l'IRTA Mar Català, es van discutir temes tan variats com el rol dels consumidors a l'hora d'escollir productes amb menys empremta de carboni o la problemàtica que suposa per a tot el sector que la Unió Europea sotmet les plantes amb genoma editat mitjançant les noves tècniques com CRISPR a les disposicions generals de la legislació europea sobre organismes modificats genèticament (OGM).

Josep Ma. Casacuberta, investigador del CSIC al CRAG, i expert al panell d'Organismes Modificats Genèticament (OMG) de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, de les sigles en anglès), va explicar que la legislació europea actual d'OMG, adoptada el 2001, "no s'ajusta bé" a l'ús de les noves eines d'edició genòmica com CRISPR i que, a més, fa "gairebé inviable, per l'elevat cost econòmic i de temps, aprovar cultius editats genèticament a Europa".

Els investigadors van explicar que les modificacions genètiques que podrien introduir-se als cultius mitjançant l'eina CRISPR podrien ser exactament iguals a les produïdes mitjançant els mètodes de mutagènesi tradicionals, que paradoxalment són considerats segurs per la mateixa Directiva Europea. El debat era rellevant, ja que feia pocs dies que la Comissió Europea havia tancat una consulta pública sobre aquest. A la taula rodona, el consens era absolut: cal actualitzar la legislació sobre la base del coneixement científic actual, i cal formar el consumidor perquè entengui que les plantes, com nosaltres, també tenen gens i mutacions.

L'International Simposi on Rice Functional Genomics (ISRGF) és una reunió de caràcter anual promoguda per investigadors en genètica funcional d'arròs de tot el món. La 18a edició, a Barcelona, ​​ha estat promoguda pel comitè internacional i organitzada per la investigadora del CSIC al CRAG Blanca San Segundo. Aquesta era la primera vegada que se celebrava a Espanya i la tercera vegada a Europa.

Han col·laborat en l'esponsorització del Simposi la Cooperativa de Productores de Llavors d'Arroz-COPSEMAR i la Revista Agriculture. La taula rodona ha estat un acte associat al Simposi, impulsat i cofinançat per l’IRTA i pel Departament d‟Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.