Plantes com a fàbriques d’antifúngics

Demostren que les plantes poden ser biofactories d’antifúngics que permeten la seva producció de manera sostenible, segura i econòmica. Els resultats d'aquesta investigació conjunta del CRAG, l’IBMCP i l’IATA, que podrien tenir un gran impacte en el sector agroalimentari i farmacèutic, apareixen a la revista Plant Biotechnology Journal.


Plantes de Nicotiana benthamiana en un laboratori del CRAG. Aquesta planta, similar al tabac i originaria d’Australia, ha estat utilitzada en aquesta recerca per a produir proteïnes antifúngiques. Imatge: CRAG.Investigadors del CSIC del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) i de l'Institut de Biologia Molecular i Cel•lular de Plantes (IBMCP), en col·laboració amb l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC), han desenvolupat eines biotecnològiques per a produir, de manera eficient, proteïnes antifúngiques en plantes.

Els resultats d'aquesta investigació, que podrien tenir un gran impacte en el sector agroalimentari i farmacèutic, apareixen publicats a la revista Plant Biotechnology Journal.

Els fongs causants de malalties en plantes, animals i éssers humans representen una greu amenaça per a la salut, la seguretat alimentària i els ecosistemes. Cada any moren més persones per infeccions fúngiques que per malària.

A més, les infeccions per fongs poden tenir conseqüències fatals per als pacients immunodeprimits per malalties com la SIDA o per les quimioteràpies amb les que es tracta el càncer. Els fongs suposen també un desafiament per a la seguretat alimentària perquè destrueixen els principals cultius a nivell mundial i contaminen els aliments i els pinsos amb micotoxines que són perjudicials per a la salut animal i humana.

Nous antifúngics

Maria Coca, investigadora del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), explica que "actualment només disposem d'unes poques classes d'agents antifúngics, i fins i tot aquests no són completament efectius a causa del desenvolupament de resistències i els efectes secundaris que produeixen. Molts d'aquests compostos ni tan sols compleixen la normativa per poder ser utilitzats.

Per tot això hi ha una necessitat urgent de desenvolupar nous antifúngics que millorin els existents i que es puguin aplicar en diversos camps, incloent-hi la protecció dels cultius, la postcollita, la preservació de materials i aliments, i la salut humana i animal".

El grup de Maria Coca, en col·laboració amb l'investigador Jose F. Marcos de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC), es proposa desenvolupar nous compostos basats en les proteïnes antifúngiques secretades pels fongs filaments. El problema és que la seva síntesi és extremadament complicada, pel que es fa necessari desenvolupar nous sistemes de producció eficients, sostenibles i segurs.

El treball demostra que les plantes poden ser utilitzades com a biofactories de proteïnes antifúngiques amb fins comercials

Un virus al servei de la biotecnologia

L'investigador del CSIC José Antonio Daròs, a l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), és expert en virus que infecten plantes. Mitjançant enginyeria genètica, Daròs i el seu equip de València van aconseguir modificar el virus del mosaic del tabac (TMV) perquè, en lloc de produir les seves pròpies proteïnes patogèniques, produís altres proteïnes d'interès. A Barcelona, l'equip de Coca va implementar aquesta eina per produir les proteïnes antifúngiques de fongs en fulles de la planta Nicotiana benthamiana una planta de la família del tabac molt emprada en recerca descobrint que les fulles podien produir grans quantitats d'aquests nous antifúngics.

A més els investigadors van demostrar que els extractes recuperats de les plantes productores són actius enfront de fongs patògens, sent capaços de protegir la planta del tomàquet de la infecció pel fong Botrytis cinerea, més conegut com podridura gris.

 

 

FaLang translation system by Faboba