Dil06012020

Darrera actualitzacióDiv, 22 Mai 2020 11am

Back Estàs aquí:Inicio Agroalimentació Projectes Identifiquen una feromona de la llagosta marroquí, plaga agrícola recurrent

Identifiquen una feromona de la llagosta marroquí, plaga agrícola recurrent

Investigadors del CSIC i del Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària de Saragossa han identificat un component de la feromona de la llagosta Dociostaurus maroccanus, que causa greus destrosses en els cultius. Actualment s'estan realitzant proves de camp per poder usar-la com possible mètode de control contra la plaga.

Una femella (de més grandària) i dos mascles de Dociostaurus maroccanus. Dociostaurus maroccanus és una llagosta que causa importants destrosses en tot tipus de cultius. Encara que se la coneix com a llagosta marroquina, és una espècie mediterrània que es troba distribuïda pel sud d'Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà. A la Península Ibèrica hi ha constància de la seva presència des del segle XVIII.

Investigadors de l'Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC  i del Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària de Saragossa han identificat un compost, anomenat fital, amb el qual els mascles madurs d'aquesta espècie atrauen femelles,  possiblement per l'aparellament, però també mascles. El treball, publicat recentment a la revista ChemBioChem, ha estat liderat pels investigadors de l'Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC, Ángel Guerrero i Carmen Quero .

"No estem plenament segurs que es tracti d'una feromona sexual, però sí que hem demostrat que la feromona la produeixen els mascles adults en les seves potes i ales, que és específica i que és efectiva en el laboratori atraient tant a femelles com a mascles" , explica Àngel Guerrero, professor d'investigació del CSIC i líder de la Unitat de Química Ecològica. Els investigadors han aconseguit sintetitzar al laboratori els dos isòmers del compost, amb l'objectiu de confirmar la seva activitat i estudiar el seu possible ús en el control de la plaga.

Aragó, Andalusia, Madrid, Castella la Manxa, Castella Lleó, Múrcia i Extremadura, són les comunitats més afectades recentment per plagues de Dociostaurus. Fora d'Espanya, s'han donat plagues devastadores també al Marroc, Iran, Afganistan i altres repúbliques de l'antiga Unió Soviètica.

Dociostaurus maroccanus no té predilecció per cap cultiu. És un insecte voraç que s'alimenta de tot: fruita, fulles, escorça de plantes, cereals i llavors. Pot desenvolupar-se en camps on no hi ha gairebé vegetació i quant apareixen cultius al seu abast la seva població creix exponencialment.

Les grans invasions solen durar 2 o 3 anys disminuint després bruscament la població, que torna de nou a créixer ràpidament, repetint aquesta situació una i altra vegada al llarg dels anys. Segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en el període 2004-2007 es van tractar anualment a Espanya més de 160 mil hectàrees amb insecticida, amb un cost aproximat de prop de dos milions d'euros anuals per lluitar contra plagues de llagosta, essencialment Dociostaurus.

L'inconvenient no és només econòmic. Els insecticides que s'apliquen no són específics i poden atacar a altres insectes beneficiosos com les abelles i ocells que s'alimenten d'insectes perjudicials. A més, es requereixen grans quantitats d'insecticida. Tal com explica Carmen Quero, investigadora del CSIC a la Unitat de Química Ecològica, "el mecanisme d'acció dels insecticides pot ser per ingestió, contacte, o respiració per la cutícula. Dociostaurus és un insecte resistent, de mida considerable (els adults entre 2 i 3,8 centímetres) i dotat d'un fort esquelet extern. Per lluitar contra ell es requereixen grans quantitats d'insecticida."

La molècula aïllada pels científics obre la possibilitat a un control biològic d'aquestes plagues, més específic i menys contaminant

Un d'ells, el malatió, que havia estat utilitzat amb èxit per al control de la plaga, va ser prohibit el 2008 pels riscos que suposa per a la salut humana i els ecosistemes. Un altre insecticida utilitzat és el diflubenzuron, més selectiu i menys tòxic que el malation, però del qual l'Agència de Protecció Ambiental dels EUA cita que un dels seus metabòlits (productes de degradació) és un probable carcinogen en humans.

La molècula aïllada pels científics obre la possibilitat a un control biològic d'aquestes plagues, més específic i menys contaminant. Les feromones dels insectes són molècules altament específiques que regulen nombrosos aspectes del comportament dels insectes, particularment l'atracció sexual, l'acoblament i l'agregació. Actualment, els investigadors estan dissenyant una trampa adequada per capturar l'insecte i estan realitzant proves de camp amb la molècula. "No és fàcil", diuen els científics, "cal conèixer el comportament de l'insecte, desenvolupar el tipus de trampa i de difusor adequats, estudiar la quantitat de feromona que es necessita i com es comporta aquesta en condicions de camp, etcètera".

És la primera vegada que a Espanya s'aconsegueix aïllar i identificar la feromona d'una llagosta endèmica del país. "Si bé hi ha treballs previs en feromones d'algunes altres espècies de llagostes, al nostre país no teníem cap experiència prèvia sobre aquest tipus de treballs, pel que hem hagut de partir de zero", expliquen els científics.

L'equip de la Unitat de Química Ecològica del CSIC és un grup pioner a Espanya en el desenvolupament d'estratègies específiques i no contaminants per al control de plagues. A principis dels anys 80 van aconseguir aïllar la feromona de la processionària del pi, que des de llavors s'ha vingut utilitzant per al control de la plaga a tot Espanya. Actualment també treballen en el control d'altres plagues: entre elles Coroebus undatus, escarabat que afecta l'escorça de les sureres; Tuta absoluta, plaga devastadora del tomàquet, i Grapholita molesta, plaga de fruiters amb os, especialment presseguers.

Angel Guerrero [Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.]
Química Biològica i Modelització Molecular, IQAC-CSIC
Jordi Girona, 18-26,
08034 Barcelona

Tel. (34) 93 400 61 71